No es un adios sino un hasta luego!

Bueno, bueno, bueno...
Que hem de dir d'aquesta assignatura? Doncs, sincerament, ha sigut única en tots els sentits crec que cap de nosaltres hauriem pensat mai que una assignatura i més amb el nom de TEORIA DE L'EDUCACIÓ, sigués tant divertida, amb tanta implicació per part del professor, tot i que ell no ho cregui, i per part dels alumnes, és la assignatura en la que he vist més paricipació a classe, més interés i més ganes de saber, de conéixer, d'investigar, tot i que jo no he fet gaires comentaris a classe, m'agrada escoltar a la gent quan parla, aprendre de gent que té més coneixements i empapar-me bé per després poder ser més gran a nivell de coneixement i com a persona. Crec que això de respectar el torn de paraula ha sigut una de les coses que més hem treballat en aquesta assignatura i també, clar està, el treball en grup, que crec que ens ha enriquit pesonalment i professionalment, ha sigut una altre metodologia de treball d'intercanviar infomació, i en general de adquirir coneixements.
Amb el treball en grup del Pla de Bolonya cap de nosaltres podrà dir que no s'ha inormat sobre l'ensenyament superior que tindrà lloc breument, i tmpoc podrà dr que no ho pot explicar perquè, han sigut moltes setmanes les que hi hem dedicat i hem treballat a fons.
La veritat que al principi creia què era una classe rara i estava del cert però de manera positiva ja que hem passat molts bons moments tot i que només parlo d'uns quants mesos però en aquest poc temps han passat moltes coses entre nosaltres i al nostre entorn. M'ha satisfet moltissim poder fer cursar aquesta assgnatura amb els companys que he tingut i que molts són amics i amb l'Enric Prats que m'ha sorprés molt com a professor a nivell de docència i de manera de ser.
Enric, moltes felicitats, crec que la majoria dels alumnes per no dir tots, tenen un bon concepte de la teva assignatura i de la teva metodologia. Això, no és un adeu.... es un fins després!
Un petó molt gros i una braçada (si la vols) jajaja

Article de Maig-"Molts pisos i poca escola"

Un grup de families forma una plataforma per exigir noves escoles a Diagonal Mar. Per a aquestes families conseguir una plaça de P3 en una escola pública s'ha convertit en un pocés "dolorós", i més ja que en els últims anys han arribat moltes families de parelles joves amb fills. "Han construido muchos pisos, pero se han olvidado de los colegios" deia una senyora juntament amb 80 families més del barri. Tots ells han exigit a l'Adiministració que garanteixi places a tots els nens dintre de la seva zona de proximitat, però aquesta situació es va repetint desde fa uns anys.

Es normal, que en un barri on l'escola pública no pugui afrontar a més alumes, no tingui ja una solució per a aquests nens i nenes que han de cursar P3? Després, hi ha gent que es queixa de que nens i nenes no estan escolaritzats però realment és culpa dels pares o és del sistema que no pot abarcar la demanda que es presenta?

Article d'abril- "Pares tous però volutariosos"

Els pares tenen clar que són els responsables directes dels seus fills d'aquí que estiguin volcats a la seva educació ajudant-los a fer els deures, preguntant-li les lliçons, apuntat-los a activitats extraescolars, etc. Tot i així, això es insuficient, ja que no tenen criteri clar sobre la importancia del coneixement. segons Víctor Pérez-Díaz, catedràtic de la Universitat Complutense "Los padres son gentes de buena voluntad pero con un criterio indeciso en relación con la educación de sus hijos. Están preocupados por ello, siguen sus deberes, la mayoría quiere que sean universtarios, per, a la vez, son blandos y su mayor preocupación es que los chicos no lo pasen mal, que no les exijan demasido...".

Pel que fa a les escoles escollides pels pares, tot i que el marge d'escollir una escola és estret degut als critèris per accedir a un centre públic o concertat, els pars visiten com a mínim dues instal·lacions educatives abans de decidir-se. El 75% complementa l'escola amb activitats extraescolars i el 58% dels adults assisteix a les representacions teatrals o musicals en les escoles. A més, el 77% dels mares han instal·lat ordinadors per a facilitar els estudis, però han reduit el número de llibres. El 56% ajuda sempre o quasi sempre als seus fills amb els deures.

Tot això, però, no va acompanyat amb el desig de coneixement que teoricament ha d'anar acompanyat amb la formació. Així, el 63% dels pares te preferència per els centres escolars que donguin un ambient en el que els nens convisquin entre ells, estiguin agust i que no tinguin competència entre ells. Ho prefereixen a un ambient on cada nen intenti destacar en els estudis acostumant-se a doar el màxim d'ell mateix, aquesta opció la prefereixen el 29% dels pares.

Pel que fa a la qualitat educativa espanyola, la majoria creu que el nivell d'exigència és baix-adequat i una gran minoria creu que és alta l'exigència. Tot i així, el nivell d'exigència no és un dels principals critèris a l'hora d'escollir l'escola.

Per acabar, la majoria dels pares es senten satisfet amb els resultats dels seus fills, i esperen que ralitzin estudis universiaris, però en la majoria dels casos aquest desig no acompanya.

Article d'abril- " Escola de Pastors"

Un home de Pallars Jussà va posar cara i veu a la campanya de la primera escola de pastors a Catalunya. Té 60 anys, no té descendència i les seves finques i corrals corren perill de desaparèixer, es dedica a la cría d'ovelles i cavalls. Hi van haver 25 aspirants a pastors amb una edat mitja de 31 anys, aquests van ser escollits entre 43 candidats de Catalunya excepte 1. El 63% d'aquests alumnes tenen experiència en el món rural, que en teoria suposa una garantia. A aquests aspirants la formació els serà gratuita per el Departament d'Agricultura i consistirà en un crs teòric d'un mes i 4 mesos de practica en un explotació. Un cop acabin podran ser contractats en les mateixes explotacions en les que han fet les pràctiques.

Amb aquesta iniciativa es preten dignificar l'ofici del pastor i garantir un relleu generacional en aquells casos en els que no n'hi ha. També es pretén que aquesta iniciata duri uns 5 anys com a mínim.

Article d'Abril "Catalunya examina l'educació primària"

Alumnes de sisè de pirmària a atalunya es preparaven per a les proves que habien de passar el 6 de maig i que determinarien el nivell assolit abans de donarel salt a l'ESO. En la pimera convocatòria, només s'examinaven de llengua catalana, castellana i matemàtiques, tot i que el pròxim curs es probable que es posin dues proves més. Els resultats d'aquestsnousexàmens seran orientatius i serviran per fer una radiografia dels coneixements adquirits pels estudiants en l'últim any de primària i del funcionament de cada centre.

Els encarregats de corregir els exàmens van ser professors externs a les escoles per garantir la igualtat de condicions i per garantir la imparcialitat. Aquesta avaluació consistirà en la comprensió lectora, la comprensió escrita, les competències de càlcul i en les relacions d'espai, frma i mesures.

Llavors, Educació enviarà a les families un document amb els resultats de cada nen i cada centre donara el de els seus alumnes. Però ha de quedar clar que aquesta nota no tindrà repercusions per accedir a secundària és només una orientació de l'alumne.

"Hiyab"

Quan vaig veure el video del Hiyab, em vaig sorprendre ja que si que la professora intenta explicar-li el perquè s'ho ha de treure però no és correcte del tot ja que si ella se l'ha de treure per anar com els demés i aquest demés resulta que també porten gorres, gorros, etc, quina diferencia hi ha per a aquesta nena? No hem de ser en realitat tots iguals siguem com siguem? Es cert que tothom ens hem d'adaptar allà a on anem però no podem oblidar qui sóm ni d'on venim perquè sinò perdem la nostra identitat, amb això no vull dir que aquesta nena ha de portar obligatoriament el Hiyab si no vol, perquè és la seva decisió, és la seva personalitat, perquè el fet que les de la seva cultura el portin i ella no, no vol dir que deixi de ser de la seva cultura o que deixi de creure-hi.

Tampoc veig coherent que algú hagi d'obligar a ningú altre a treure's o a posar-se el Hiyab, com és en aquest cas, ja que com bé he dit abans cadascú som el que som i som com volem i no com volen els altres, perquè si fós així ningu tindria personalitat sinò que seria tal i com altres persones amb més poder o més perusasives les que els hi diguéssin com han de ser.

Naturalesa humana

En la meva opinió, segons com mirem les afirmacions, tant l'una com l'altre és correcta. M'explico:
A.- La naturalesa humana és corrupta i ha de ser controlada per les normes socials. Aquesta afirmació la podem veure des del punt de vista que si l'ésser humà no fós dolent per naturalesa llavors no hi hauria policia, però com hi és, l'ésser humà és corrupte per naturalesa. És a dir, per a què existeix la policia o cossos similars, la justícia, les normes socials, etc, sinò que per controlar els fets o actes dels humans? Si fóssim bons per naturalesa aquestes normes socials no existirien.
B.- La naturalesa humana és bona i és corrompuda per les normes socials. Aquesta afirmació, d'altra banda, la podem interpretar de manera que els humans cuan neixen no saben distingir del bé i del mal, per tant, quan fan alguna cosa ho fan per instint, perquè volen, etc, però no fan les coses concientment de que fan el mal, sinò que fan les coses pels seus impulsos. Així doncs, a mesura que van creixent es van intoxicant de les normes socials, ja que la societat es educada per la mateixa societat.
Crec que les dues afirmacions en certa manera són vàlides o correctes, en certa manera.

Beques via SMS! (al abril a "LA VANGUARDIA")

El ministeri impulsa ls noves tecnologies per millora l'ensenyament. Així que la informació sobre la tramitació de les beques es fara a través de SMS o e-mail. Es planeja enviar 500.000 missatges a móbils aquest any per explicar el transcurs de les solicituds d'ajudes a l'estudi. Es parla també d'una iniciativa de Mercedes Cabrera (ministra d'educació), de fer una pàgina web que tingui continguts i serveis que poden ser útils als professors de qualsevol nivell. També es planeja fer una red social per a fomentar la comunicació entre professors i alumnes. I es començarà a debatre la digitalització dels continguts.

La meva opinió sobre les noves tecnologies i tot el que això comporta, és en general bona, tot i que, en molts aspectes poden causar desventatges en quan a si no ets prou hàbil, o no tens les suficients competències. Crec que s'ha d fomentar les noves tecnologies, però tampoc hem de dedicar-ho tot a això, no hem de fer que els nens només treballin amb les noves tecnologies, sinò hem d'intentar que facin coses per ells mateixos, fins i tot podriem parlar de manualitats, perquè considero que les coses artesanals s'estan perdent i que moltes coses que sabem fer manualment es perdràn en un futur. Crec que són bones les noves tecnologies, però hem de saber també que hi ha límits.

EmbaraçAT ! (Noticia de l'abril a "LA VANGUARDIA")

Tracta d'un transexual masculí (va nèixer dona però es sent home) que aixeca una serie de polèmiques al anunciar que és el primer embaraçat d'Espanya. Diu que espera bessons però que se sent "pare", es sent privilegiat per fer el que molts homes desitjarien. Es va fer un canvi de sexe, però conservant el seu aparell reproductor femení. Va decidir tindre nens amb la seva parella i com ella no podia va decidir tenir-los ell.

Quan se li planteja la contradicció de definir-se home i quedar-se embaraçat diu que només aprofita el seu aparell reproductor, però que després es vol sotmetre a la operació de canvi de sexe.

Aquesta història és molt lícita, però des d'un punt de vista de societat pot causar molt problemes al futur nen, o inclús a la mateixa parella. Aquest fet els hi pot jugar una mala passada. Tots sabem com són els nens a la infància i tot el que li pot causar en la personalitat del futur nen. Amb això no estic dient que no estigui bé el que fan aquests futurs pares. Simplement m'ha cridat l'atenció aquesta notícia

Comentari des de la ignorància...

M'agradaria comentar una conversa que vaig tindre quan van començar les manifestacions contra el Pla de Bolonya.

Va ser quan sortia per la televisió les pallisses que donàven els mossos a la gent que es manifestava. Jo estava amb una persona aliena a la universitat, és a dir, aliena al món universitari. Vaig criticar negativament el comportament dels mossos, i sento no escriure el que vaig dir perquè va ser un cúmul de ràbia, de impotència, etc. Llavors, aquesta persona em va dir:

-" es que tota la gent que va a manifestar-se busca bulla s'ho mereixen"

JO: "la gent va a manifestar-se en contra del Pla de Bolonya perquè tenen uns altres ideals i perquè no estan conformes amb aquest pla, manifestar-se vol dir busar bulla i per tant, et poden apallissar?"

- "home, totes les manifestacions acaben igual i tampoc crec que un plà d'estudis hagi de provocar això".

JO:"però que quasi totes les manifestacions acabin igual no vol di que manifestar-se sigui igual que buscar bulla perquè són una minoria la que busca bulla i no pots saber si provoca o no manifestacions aquest plà perquè tampoc tens idea de què va ni sap que s'implantarà un pla d'estudis nou"

La conversació va acabar i no vem arribar a cap acord, això crec que és un fet que es dona a molts llocs i per això la gent no sap perquè tenen lloc les manifestacions contra el Pla de Bolonya. Per tant, crec que és important donar a conèixer a la gent aliena al món universitari i educatiu el que està passant actualment a les universitats .

Després a classe...

Amb tot aquest enrenou de les manifestacions en contra del Pla Bolonya, se'ns van paralitzar una mica les classes amb xerrades de classe en les que intercanviavem opinions sobre el Pla Bolonya. Després d'això, hem fet grups per buscar informació sobre el Pla Bolonya que s'implantarà a Pedagogia l'any que ve i el Pla Bolonya en general. Per poder realitzar correctament la recollida d'informació cada grup s'encarregava d'un tema:

-Grup 1: Planificació dels estudis. Inclou competències generals i estructura del títol (assignatures obligatòries i optatives, pràctiques, treball final de grau).

-Grup 2: Transició i reconeixement. Inclou pla d’adaptació. Harmonització del títol i reconeixement a Europa, canvis d’universitat a mig títol...

-Grup 3: Finançament universitat. Inclou context econòmic, beques.

-Grup 4: Professorat. Inclou preparació i adaptació a Bolonya, dedicació professorat. Recerca.

-Grup 5: Metodologies aula. Inclou sistema d’accés, compatibilitat feina-estudis. Perfil dels estudiants. Capacitats necessàries.

-Grup 6: Organització universitat. Òrgans de govern. Organització i representació estudiants. Canals de participació. Mecanismes per incidir en el canvi de la institució.

-Grup 7: Avaluació. Inclou avaluació dels aprenentatges i del rendiment (incloses les pràctiques i treball final de grau). També inclou avaluació del professorat i del sistema en general.

També s'ha creat un grup 8 per fer d'observadors un a cada grup i poder observar la metodologia que han seguit els grups anteriors per la recerca d'informació, la divisió de tasques entre ells, etc.

Així doncs, després de la recerca d'informació hem seguit amb fer una metodologia de grups creuats per compartir la informació amb els altres grups i així tots tenir la mateixa informació. En aquests grups creuats també s'ha pogut debatre o fer preguntes sobre els temes que cadascú exposava per després poder afegir o no, segons la rellevancia, en el tema del grup en qüestió.

Tot seguit, en haver acabat de fer les presentacions en els grups creuats, cada grup ha fet un petit Power Point del seu tema per poder explicar-ho després a classe amb l'alumnat de l'assignatura i el professor.

En la meva opinió, crec que aquesta tasca del Pla Bolonya ens ha servit a tots per conèixer més detalladament tot el que aquest pla comporta tant positivament com negativament.

Manifestacions...

M'agradaria comentar abans de res una mica el transcurs que hem portat de les manifestacions sobre el Pla Bolonya, en les quals s'hi ha mobilitzat moltíssima gent, tant professors com alumnes, com gent que no són alumnes però que se'n han assebentat del que passa.

Hem tingut una serie de bagues, alguna escandalosa, com va ser en la que els mossos es van quedar ben agust (i mai millor dit) amb els manifestants i amb altres persones que només passaven per allà. Creiem que és lògic aquest comportament policial que se suposa que són els que han de pacificar i no donar més guerra a l'enrenou no? Què entenen per pacificar? Apallissar és igual a pacificar? Crec que una cosa és reduir i una altre és apallissar i si són l'exemple que donen com a cos de seguretat, quina vergonya. I jo parlo com a filla d'un policia local, tot i que no vol dir que mossos i policia local siguin el mateix. També crec que hi va haver una serie de manifestants que no anaven a manifestar-se pacíficament i que per això van actuar els mossos de la manera que ho van fer. Tot i així, torno a repetir no em sembla bé el comportament dels mossos ja que companys meus de la universitat van rebre cops de porra a la manifestació quan estaven manifestant-se pacíficament al mig de la gentada.

Després d'aquesta manifestació, hi va haver una altre però tot i que els mossos van estar, els manifestants es van comportar tots de manera correcte i en aquest cas no van haver pallisses, porres, o altres coses.

Què trist!

En primer lloc, dir que he tingut problemes amb el blog ja que no en tinc molta idea sobre això i en segon lloc, que ara ja tinc internet i començare a penjar totes les noticies i comentaris que vull fer sobre altres coses. Vale? Demano perdó, però no ha sigut intencionat. Ara si que començem... jeje

Començem...

Hola, em dic Patricia Haro. I no havia fet mai un blog, la veritat és que no ha sigut gens difícil. Esperem que això vagi millorant "poc a poc però ràpidament" jejeje.

No tinc gaires coses a dir per introduir el blog però citaré algunes dites:

-No temas a la competencia, teme a tu propia incompetencia.

-Esconder la ignorancia es hacerla crecer.

-Son muchos los que van a la guerra, pero pocos los que pelean.

-No bebas agua que no veas, ni firmes carta que no leas.

-Antes de correr, tienes que aprender a andar.

-No esperes que otro haga por lo que a ti se te paga.

-Aprendiz que aprende mal, nunca será buen oficial.

-El mejor maestro, el tiempo; la mejor ciencia, la experiencia.