No es un adios sino un hasta luego!

Bueno, bueno, bueno...
Que hem de dir d'aquesta assignatura? Doncs, sincerament, ha sigut única en tots els sentits crec que cap de nosaltres hauriem pensat mai que una assignatura i més amb el nom de TEORIA DE L'EDUCACIÓ, sigués tant divertida, amb tanta implicació per part del professor, tot i que ell no ho cregui, i per part dels alumnes, és la assignatura en la que he vist més paricipació a classe, més interés i més ganes de saber, de conéixer, d'investigar, tot i que jo no he fet gaires comentaris a classe, m'agrada escoltar a la gent quan parla, aprendre de gent que té més coneixements i empapar-me bé per després poder ser més gran a nivell de coneixement i com a persona. Crec que això de respectar el torn de paraula ha sigut una de les coses que més hem treballat en aquesta assignatura i també, clar està, el treball en grup, que crec que ens ha enriquit pesonalment i professionalment, ha sigut una altre metodologia de treball d'intercanviar infomació, i en general de adquirir coneixements.
Amb el treball en grup del Pla de Bolonya cap de nosaltres podrà dir que no s'ha inormat sobre l'ensenyament superior que tindrà lloc breument, i tmpoc podrà dr que no ho pot explicar perquè, han sigut moltes setmanes les que hi hem dedicat i hem treballat a fons.
La veritat que al principi creia què era una classe rara i estava del cert però de manera positiva ja que hem passat molts bons moments tot i que només parlo d'uns quants mesos però en aquest poc temps han passat moltes coses entre nosaltres i al nostre entorn. M'ha satisfet moltissim poder fer cursar aquesta assgnatura amb els companys que he tingut i que molts són amics i amb l'Enric Prats que m'ha sorprés molt com a professor a nivell de docència i de manera de ser.
Enric, moltes felicitats, crec que la majoria dels alumnes per no dir tots, tenen un bon concepte de la teva assignatura i de la teva metodologia. Això, no és un adeu.... es un fins després!
Un petó molt gros i una braçada (si la vols) jajaja

Article de Maig-"Molts pisos i poca escola"

Un grup de families forma una plataforma per exigir noves escoles a Diagonal Mar. Per a aquestes families conseguir una plaça de P3 en una escola pública s'ha convertit en un pocés "dolorós", i més ja que en els últims anys han arribat moltes families de parelles joves amb fills. "Han construido muchos pisos, pero se han olvidado de los colegios" deia una senyora juntament amb 80 families més del barri. Tots ells han exigit a l'Adiministració que garanteixi places a tots els nens dintre de la seva zona de proximitat, però aquesta situació es va repetint desde fa uns anys.

Es normal, que en un barri on l'escola pública no pugui afrontar a més alumes, no tingui ja una solució per a aquests nens i nenes que han de cursar P3? Després, hi ha gent que es queixa de que nens i nenes no estan escolaritzats però realment és culpa dels pares o és del sistema que no pot abarcar la demanda que es presenta?

Article d'abril- "Pares tous però volutariosos"

Els pares tenen clar que són els responsables directes dels seus fills d'aquí que estiguin volcats a la seva educació ajudant-los a fer els deures, preguntant-li les lliçons, apuntat-los a activitats extraescolars, etc. Tot i així, això es insuficient, ja que no tenen criteri clar sobre la importancia del coneixement. segons Víctor Pérez-Díaz, catedràtic de la Universitat Complutense "Los padres son gentes de buena voluntad pero con un criterio indeciso en relación con la educación de sus hijos. Están preocupados por ello, siguen sus deberes, la mayoría quiere que sean universtarios, per, a la vez, son blandos y su mayor preocupación es que los chicos no lo pasen mal, que no les exijan demasido...".

Pel que fa a les escoles escollides pels pares, tot i que el marge d'escollir una escola és estret degut als critèris per accedir a un centre públic o concertat, els pars visiten com a mínim dues instal·lacions educatives abans de decidir-se. El 75% complementa l'escola amb activitats extraescolars i el 58% dels adults assisteix a les representacions teatrals o musicals en les escoles. A més, el 77% dels mares han instal·lat ordinadors per a facilitar els estudis, però han reduit el número de llibres. El 56% ajuda sempre o quasi sempre als seus fills amb els deures.

Tot això, però, no va acompanyat amb el desig de coneixement que teoricament ha d'anar acompanyat amb la formació. Així, el 63% dels pares te preferència per els centres escolars que donguin un ambient en el que els nens convisquin entre ells, estiguin agust i que no tinguin competència entre ells. Ho prefereixen a un ambient on cada nen intenti destacar en els estudis acostumant-se a doar el màxim d'ell mateix, aquesta opció la prefereixen el 29% dels pares.

Pel que fa a la qualitat educativa espanyola, la majoria creu que el nivell d'exigència és baix-adequat i una gran minoria creu que és alta l'exigència. Tot i així, el nivell d'exigència no és un dels principals critèris a l'hora d'escollir l'escola.

Per acabar, la majoria dels pares es senten satisfet amb els resultats dels seus fills, i esperen que ralitzin estudis universiaris, però en la majoria dels casos aquest desig no acompanya.

Article d'abril- " Escola de Pastors"

Un home de Pallars Jussà va posar cara i veu a la campanya de la primera escola de pastors a Catalunya. Té 60 anys, no té descendència i les seves finques i corrals corren perill de desaparèixer, es dedica a la cría d'ovelles i cavalls. Hi van haver 25 aspirants a pastors amb una edat mitja de 31 anys, aquests van ser escollits entre 43 candidats de Catalunya excepte 1. El 63% d'aquests alumnes tenen experiència en el món rural, que en teoria suposa una garantia. A aquests aspirants la formació els serà gratuita per el Departament d'Agricultura i consistirà en un crs teòric d'un mes i 4 mesos de practica en un explotació. Un cop acabin podran ser contractats en les mateixes explotacions en les que han fet les pràctiques.

Amb aquesta iniciativa es preten dignificar l'ofici del pastor i garantir un relleu generacional en aquells casos en els que no n'hi ha. També es pretén que aquesta iniciata duri uns 5 anys com a mínim.

Article d'Abril "Catalunya examina l'educació primària"

Alumnes de sisè de pirmària a atalunya es preparaven per a les proves que habien de passar el 6 de maig i que determinarien el nivell assolit abans de donarel salt a l'ESO. En la pimera convocatòria, només s'examinaven de llengua catalana, castellana i matemàtiques, tot i que el pròxim curs es probable que es posin dues proves més. Els resultats d'aquestsnousexàmens seran orientatius i serviran per fer una radiografia dels coneixements adquirits pels estudiants en l'últim any de primària i del funcionament de cada centre.

Els encarregats de corregir els exàmens van ser professors externs a les escoles per garantir la igualtat de condicions i per garantir la imparcialitat. Aquesta avaluació consistirà en la comprensió lectora, la comprensió escrita, les competències de càlcul i en les relacions d'espai, frma i mesures.

Llavors, Educació enviarà a les families un document amb els resultats de cada nen i cada centre donara el de els seus alumnes. Però ha de quedar clar que aquesta nota no tindrà repercusions per accedir a secundària és només una orientació de l'alumne.

"Hiyab"

Quan vaig veure el video del Hiyab, em vaig sorprendre ja que si que la professora intenta explicar-li el perquè s'ho ha de treure però no és correcte del tot ja que si ella se l'ha de treure per anar com els demés i aquest demés resulta que també porten gorres, gorros, etc, quina diferencia hi ha per a aquesta nena? No hem de ser en realitat tots iguals siguem com siguem? Es cert que tothom ens hem d'adaptar allà a on anem però no podem oblidar qui sóm ni d'on venim perquè sinò perdem la nostra identitat, amb això no vull dir que aquesta nena ha de portar obligatoriament el Hiyab si no vol, perquè és la seva decisió, és la seva personalitat, perquè el fet que les de la seva cultura el portin i ella no, no vol dir que deixi de ser de la seva cultura o que deixi de creure-hi.

Tampoc veig coherent que algú hagi d'obligar a ningú altre a treure's o a posar-se el Hiyab, com és en aquest cas, ja que com bé he dit abans cadascú som el que som i som com volem i no com volen els altres, perquè si fós així ningu tindria personalitat sinò que seria tal i com altres persones amb més poder o més perusasives les que els hi diguéssin com han de ser.

Naturalesa humana

En la meva opinió, segons com mirem les afirmacions, tant l'una com l'altre és correcta. M'explico:
A.- La naturalesa humana és corrupta i ha de ser controlada per les normes socials. Aquesta afirmació la podem veure des del punt de vista que si l'ésser humà no fós dolent per naturalesa llavors no hi hauria policia, però com hi és, l'ésser humà és corrupte per naturalesa. És a dir, per a què existeix la policia o cossos similars, la justícia, les normes socials, etc, sinò que per controlar els fets o actes dels humans? Si fóssim bons per naturalesa aquestes normes socials no existirien.
B.- La naturalesa humana és bona i és corrompuda per les normes socials. Aquesta afirmació, d'altra banda, la podem interpretar de manera que els humans cuan neixen no saben distingir del bé i del mal, per tant, quan fan alguna cosa ho fan per instint, perquè volen, etc, però no fan les coses concientment de que fan el mal, sinò que fan les coses pels seus impulsos. Així doncs, a mesura que van creixent es van intoxicant de les normes socials, ja que la societat es educada per la mateixa societat.
Crec que les dues afirmacions en certa manera són vàlides o correctes, en certa manera.