Article d'abril- "Pares tous però volutariosos"

Els pares tenen clar que són els responsables directes dels seus fills d'aquí que estiguin volcats a la seva educació ajudant-los a fer els deures, preguntant-li les lliçons, apuntat-los a activitats extraescolars, etc. Tot i així, això es insuficient, ja que no tenen criteri clar sobre la importancia del coneixement. segons Víctor Pérez-Díaz, catedràtic de la Universitat Complutense "Los padres son gentes de buena voluntad pero con un criterio indeciso en relación con la educación de sus hijos. Están preocupados por ello, siguen sus deberes, la mayoría quiere que sean universtarios, per, a la vez, son blandos y su mayor preocupación es que los chicos no lo pasen mal, que no les exijan demasido...".

Pel que fa a les escoles escollides pels pares, tot i que el marge d'escollir una escola és estret degut als critèris per accedir a un centre públic o concertat, els pars visiten com a mínim dues instal·lacions educatives abans de decidir-se. El 75% complementa l'escola amb activitats extraescolars i el 58% dels adults assisteix a les representacions teatrals o musicals en les escoles. A més, el 77% dels mares han instal·lat ordinadors per a facilitar els estudis, però han reduit el número de llibres. El 56% ajuda sempre o quasi sempre als seus fills amb els deures.

Tot això, però, no va acompanyat amb el desig de coneixement que teoricament ha d'anar acompanyat amb la formació. Així, el 63% dels pares te preferència per els centres escolars que donguin un ambient en el que els nens convisquin entre ells, estiguin agust i que no tinguin competència entre ells. Ho prefereixen a un ambient on cada nen intenti destacar en els estudis acostumant-se a doar el màxim d'ell mateix, aquesta opció la prefereixen el 29% dels pares.

Pel que fa a la qualitat educativa espanyola, la majoria creu que el nivell d'exigència és baix-adequat i una gran minoria creu que és alta l'exigència. Tot i així, el nivell d'exigència no és un dels principals critèris a l'hora d'escollir l'escola.

Per acabar, la majoria dels pares es senten satisfet amb els resultats dels seus fills, i esperen que ralitzin estudis universiaris, però en la majoria dels casos aquest desig no acompanya.